Amb aquesta rúbrica volem arribar a aquells que travessen moments difícils amb la seva discapacitat. Moltes persones ens han escrit expressant la seva necessitat de suport i calidesa. Al mateix temps, busquem donar visibilitat a herois anònims que, amb el seu esforç diari, fan del món un lloc més humà. I avui, aquest heroi ets tu. Gràcies.

Explica’ns una mica sobre tu: com et dius, quants anys tens i com t’agradaria que descriguéssim la teva situació com a persona amb mobilitat reduïda?

El meu nom és Silvia Hatero Sánchez, tinc 53 anys. La veritat és que no tinc forma de descriure la meva situació com a persona amb mobilitat reduïda, tinc moltes seqüeles i bastant greus que impedeixen que el meu dia a dia sigui normal, però no em sento una persona diferent d’una altra que no tingui discapacitat.

Per a qui no et coneixen en persona. Quines qualitats creus que et defineixen?

Humil, lluitadora, però sobretot amb molta empatia.

Què creus que ha inspirat el teu esperit de superació al llarg de la teva vida?

Les ganes de viure.

Hi ha alguna figura històrica o de fantasia que t’inspiri?

El que més m’ha inspirat és la meva filla i la pèrdua d’un amic important per a mi.

Com ha evolucionat la teva perspectiva sobre les limitacions i possibilitats al llarg de la teva vida?

Tinc moltes limitacions al llarg del meu dia a dia, però crec que la base de tot és treballar dia a dia per acceptar la teva situació. A vegades ens enfoquem en la superació, però al llarg del temps t’adones que és l’acceptació el que cal treballar. Sota el meu punt de vista és més important acceptar el que t’ha passat que superar-ho, ja que crec que superar-ho és complicat.

Hi ha algun fet o trobada que t’hagi fet fer aquest clic respecte a la teva situació?

Vaig canviar el xip una vegada que estava a l’hospital i per no poder-me moure em van haver d’agafar amb una grua per asseure’m en una cadira.

Com et cuides físicament i mentalment?

Faig esport sempre adaptat a mi tres vegades per setmana i, mentalment, treballo la meva autoestima a diari.

I a nivell mental tens alguna cosa que t’ajudi?

M’ajuden les activitats del dia a dia a través del que em va passar. He muntat un grup d’ajuda mútua, he escrit dos llibres i segueixo fent coses.

Quins són els majors desafiaments que has trobat en la teva vida i com els has superat?

El meu major desafiament ha estat poder tornar a caminar encara que sigui amb l’ajuda de terceres persones. Veure que la feina et dóna resultats és el que t’ajuda a acceptar.

Quin missatge donaries a aquelles persones que estan passant per moments difícils i necessiten trobar motivació?

Per molt dur que sigui el que ens ha tocat viure. Si tenim una segona oportunitat és perquè hi ha una funció a fer a la vida. Només cal buscar. Quina és la teva?

En el camí cap a la inclusió i l’accessibilitat, quins són els grans fites que encara estan pendents? O quins grans titulars t’agradaria llegir en un diari sobre inclusió i accessibilitat?

Sota el meu punt de vista s’hauria de començar des de les escoles a treballar la inclusió. Quant a accessibilitat, hi ha massa camps; sota el meu punt de vista tot hauria d’estar adaptat.

Hi ha algun clixé sobre la discapacitat que et sembli que està molt present a la societat?

Bé, a mi ja la paraula discapacitat no m’agrada, diferencia les persones quan tots som iguals.

Quins són els teus propers objectius personals?

M’agradaria tornar a escriure un altre llibre i, a part del títol que vaig obtenir de psicoterapeuta emocional, vull tornar a fer un altre curs sobre el tema de les emocions.

Hi ha algun missatge que t’agradaria enviar als socis d’AsoPMR o alguna cosa que t’agradaria afegir?

El conformisme és més fàcil que qualsevol cosa al món. Si no persegueixes el teu somni o el teu objectiu, no sortiràs de la teva zona de confort i molt menys del teu dolor.

Com t’has sentit en respondre aquesta entrevista? Ha estat una experiència significativa per a tu? El teu testimoni pot animar altres socis a compartir la seva història.

M’he sentit bé, i m’agradaria moltíssim haver ajudat a algun soci a explicar la seva història. No hi ha millor psicòleg que un mateix i nosaltres ens podem ajudar els uns als altres.