Fa uns dies, una persona amb targeta d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) ens va escriure explicant-nos la seva experiència. Va aparcar en una plaça reservada dins del recinte d’un hospital, degudament senyalitzada com a plaça PMR, però en sortir es va trobar amb una denúncia al parabrisa. La confusió sorgia del text de la senyal, que deia:

“Excepte persones amb discapacitat, conductors de vehicles amb rampa lateral”.

El ciutadà va interpretar que la plaça estava reservada per a persones amb discapacitat (com ell), i també per a conductors de vehicles amb rampa lateral, però no exclusivament per a aquests últims.

📌 Quina interpretació és vàlida?

Aquest tipus de redacció genera confusió: la coma pot donar a entendre que es tracta de dos col·lectius beneficiaris. No obstant això, el pictograma de la senyal (que mostra clarament un vehicle amb rampa lateral) aporta una informació addicional que matisa la restricció.

Des d’AsoPMR no emetem valoracions legals definitives, però sí observem que, en aquest cas, el conjunt de la senyal (text + pictograma) pot ser interpretat com una restricció dirigida exclusivament a vehicles amb rampa lateral. Tot i així, recomanem al ciutadà que presenti una al·legació davant l’Ajuntament, explicant el seu cas i adjuntant tota la documentació, ja que la redacció del text és ambigua i mereix una revisió.

🔎 Què podem fer des d’AsoPMR?

• Oferim assessorament per a casos de denúncies poc clares.
• Col·laborem amb entitats locals per revisar i millorar la senyalització.
• Promovem campanyes de sensibilització sobre l’ús correcte de places PMR.

🧭 I afegim una reflexió necessària:

Més enllà de la interpretació puntual d’una senyal, cal preguntar-se si era realment necessari reservar aquesta plaça exclusivament per a vehicles amb rampa lateral. S’havia fet una anàlisi prèvia sobre la demanda real? Hi havia suficients places PMR genèriques a la zona per cobrir les necessitats de la resta del col·lectiu?

Qui decideix instal·lar aquest tipus de senyalitzacions hauria de plantejar-se aquestes preguntes. Avui existeixen eines i tecnologies que permeten planificar amb dades, realitzar mapes d’accessibilitat i dissenyar una distribució més equitativa i eficient de l’espai urbà. Des d’AsoPMR impulsem l’ús d’aquestes solucions per ajudar les administracions a prendre decisions informades, amb criteris d’inclusió, justícia i eficiència.

Aquest cas ens recorda la necessitat urgent de revisar i estandarditzar la senyalització PMR en els nostres entorns urbans. Senyals clars, accessibles i coherents no només eviten conflictes i sancions injustes, sinó que reforcen el respecte pels drets del col·lectiu PMR i la correcta gestió de l’espai públic.

Des d’AsoPMR, treballem juntament amb ajuntaments i entitats per millorar aquesta realitat.

Junts, impulsem una mobilitat més clara, justa i inclusiva per a totes les persones.

Ens Mous Tu!