Avui entrevistem a Carlos Viñals, una persona alegre i vivaç, que ens explica la seva visió sobre la vida, la discapacitat i la persistència. Ell es descriu com una persona que no es rendeix, lluitar no és una opció. En aquesta conversa ens parla de la seva forma d’entendre la mobilitat reduïda, dels desafiaments que ha hagut d’afrontar i segueix afrontant, i de la importància de l’actitud per superar les coses que un no espera.

Explica’ns una mica sobre tu: Com et dius, quants anys tens i com t’agradaria que descriguéssim la teva situació com a persona amb mobilitat reduïda?
Em dic Carlos Viñals, tinc 68 anys. Arran d’una greu caiguda, em vaig trencar dues vèrtebres, que van haver de recompondre-les amb material sintètic, quedant la medul·la comprimida en un 80%. Això va portar a donar-me de baixa per a la feina i passar a situació de discapacitat permanent amb una valoració del 56%. Ara fa ja més de tres anys em van diagnosticar un càncer de recte, havent de realitzar moltes sessions de radioteràpia i de quimioteràpia. A l’any d’operar-me, vaig tenir una metàstasi al fetge i van haver d’extreure’m part d’ell. Actualment, estic curat dels dos càncers, però la ràdio i la quimio em van afectar i van aguditzar una mica més la meva mobilitat.

Per a qui no et coneixen en persona. Quines qualitats creus que et defineixen?

Sóc una persona molt alegre i optimista; això em va ajudar molt per superar tant l’accident de l’esquena, com els dos càncers. Pel meu caràcter jovial, sempre m’agrada ajudar els altres i donar-los ànims quan tenen un problema o una depressió.

Què creus que ha inspirat el teu esperit de superació al llarg de la teva vida?

El meu optimisme i perseverança. No em rendeixo mai, costi el que costi.

Hi ha alguna figura històrica o de fantasia que t’inspiri?

Sí, n’hi ha algunes, però destaco al desaparegut i molt estimat Felix Rodriguez de la Fuente, i al comandant Cousteau, per la seva dedicació a la conservació del nostre planeta i la seva fauna i per l’amor als animals que tots dos compartien.

Com ha evolucionat la teva perspectiva sobre les limitacions i possibilitats al llarg de la teva vida?

Bé. Quan era més jove, tenia menys limitacions que ara, però actualment les accepto per haver madurat més.

Hi ha algun fet o trobada que t’hagi fet fer aquest clic respecte a la teva situació?

No entenc bé la pregunta, però si és referent a aquesta enquesta, la faig per col·laborar i poder ajudar altres persones amb alguna discapacitat a afrontar-la amb optimisme.

Com et cuides físicament i mentalment?

Mentalment, bé i físicament, faig el que puc. Cada dia camino uns 4 o 5 quilòmetres.

I a nivell mental tens alguna cosa que t’ajudi?

La meva esposa i el meu caràcter optimista, que m’impedeix defallir.

Quins són els majors desafiaments que has trobat en la teva vida i com els has superat?

És una pregunta difícil. N’he tingut molts, però prefereixo deixar-la per a una altra ocasió.

Quin missatge donaries a aquelles persones que estan passant per moments difícils i necessiten trobar motivació?

Els diria que la vida passa molt ràpid i que cal aprofitar-la el millor possible. Lamentar-se i deixar-se portar per la depressió no ajuda en res i a més, és temps que perds en admirar la vida i gaudir-la.

En el camí cap a la inclusió i l’accessibilitat, quins són els grans fites que encara estan pendents? O quins grans titulars t’agradaria llegir en un diari sobre inclusió i accessibilitat?

Desconec el tema, ja que encara sóc novato en aquest camp, però crec que millors ajudes de l’estat per al nostre col·lectiu, serien d’agrair. Els titulars serien els que fessin referència a allò comentat a dalt.

Hi ha algun clixé sobre la discapacitat que et sembli que està molt present a la societat?

Ho desconec, però observo que algunes persones ens miren com a «bitxos rars», sobretot a les persones que s’han de manejar amb una cadira de rodes.

Quins són els teus propers objectius personals?

De moment, canviar-me d’habitatge i traslladar-me a viure a una altra comunitat. Pel que fa a la meva discapacitat, seguir millorant cada dia per poder fer una vida el més normal possible, intentant reduir en el que pugui els problemes de mobilitat.

Hi ha algun missatge que t’agradaria enviar als socis d’AsoPMR o alguna cosa que t’agradaria afegir?

Animo a tot el col·lectiu a seguir endavant amb les nostres reivindicacions presents i futures.

Com t’has sentit en respondre aquesta entrevista? Ha estat una experiència significativa per a tu? El teu testimoni pot animar altres socis a compartir la seva història.

M’he sentit bé en poder explicar la meva experiència per poder ajudar altres persones a superar les pors o incerteses que ens afecten per trobar-nos en la nostra situació. Si ens unim, tindrem més força i alhora, ens sentirem acompanyats. Per a mi, el respondre a aquesta enquesta m’ha proporcionat satisfacció pel fet que una altra persona pugui llegir les meves respostes i que li serveixin per reflexionar sobre el seu estat d’ànim i encomanar el meu entusiasme per viure. També vull comentar que el millor company que tenim, és la nostra voluntat i ganes de seguir endavant amb la nostra discapacitat. No ens traïm a nosaltres mateixos deixant-nos portar per mals pensaments, lluitem, que podem!!